100 Colls 2026 França
100 Colls França entra a la història des del cor dels Alps
Lloret de Mar, 15 de setembre de 2026
De l’11 al 13 de setembre, els participants de la primera 100 Colls França van convertir les carreteres dels Alps francesos en l’escenari d’un repte majúscul, marcat per la resistència, la navegació i, sobretot, l’estratègia.
La 100 Colls no és una sortida en moto convencional: no hi ha cap ruta predefinida. Durant 48 hores, cada participant construeix el seu propi itinerari per validar colls i sumar punts, gestionant temps, distància i descans. No es tracta de ser el més ràpid, sinó de prendre les millors decisions.
Cada coll té un valor diferent i cada elecció pesa: concentrar punts, anar a buscar un extrem o replantejar el pla davant la meteorologia, el trànsit, les obres o el cansament. L’estratègia es reescriu constantment.
I els Alps van mostrar tota la seva força: grans ports, carreteres revirades, paisatges immensos i una meteorologia canviant. Un territori tan espectacular com exigent, capaç de posar a prova pilots i màquines.
UNA CLASSIFICACIÓ DECIDIDA PER L’ESTRATÈGIA
Dissabte a la tarda, la classificació encara no permetia anticipar cap guanyador. Els cinc participants que encapçalaven la general protagonitzaven una autèntica batalla estratègica, amb canvis de posició cada vegada que algú validava un nou coll.
Els futurs guanyadors de les diferents modalitats es disputaven el lideratge. Els duos D-D Italy (Davide Sirocchi – Damiano Cioppettini) i els francesos Tupardou (Gilles Chapat – Loïc Flamant) van anar frec a frec fins diumenge al matí. Va ser aleshores quan el pla de l’equip català Kove (Marc Baurier – Ferran Sacristan) va començar a revelar-se: havien fet els números, s’havien mantingut fidels a l’estratègia i encara guardaven marge per al tram final.
Coll rere coll, amb regularitat i sense errors, es van anar distanciant dels rivals fins a construir un avantatge impossible de recuperar. Van arribar al punt d’arribada final com a guanyadors absoluts de la primera edició, no per haver anat més de pressa, sinó per haver llegit millor el terreny de joc.
A bord de les Kove 800 GT, Baurier i Sacristan van tancar les 48 hores amb 46.002 punts i es van convertir en els primers Màsters de la història de la 100 Colls França. La seva victòria resumeix bona part de l’essència del repte: als Alps no guanya qui més accelera, sinó qui sap mantenir el ritme, la concentració i l’estratègia fins al final.
En la classificació per equips, Macbor també mantenia una lluita intensa pel lideratge, amb un ritme sòlid i constant que els va permetre encapçalar-la en diversos moments. Mentrestant, l’equip Yamaha Y-AMT s’hi acostava perillosament, fins que una sèrie de contratemps inesperats els va deixar sense opcions de disputar el trofeu per equips.
La velocitat també va mostrar una de les cares més dures del cap de setmana. Dos participants van quedar exclosos de la classificació per excessos de velocitat, un recordatori inequívoc que la 100 Colls premia l’estratègia i la regularitat, mai la temeritat.
RESISTÈNCIA HUMANA I MECÀNICA
La carretera també va passar factura en forma de desgast. Alguns pilots van veure com els pneumàtics es consumien més de pressa del previst i, amb ells, s’esvaïa part de les seves opcions, fet que els va obligar a replantejar estratègies.
El cas més evident va ser el del francès Bernard Husson, que fins dissabte a la tarda rodava entre els millors i mantenia opcions reals de victòria individual. Tenia el ritme, però els pneumàtics van dir prou i va haver d’afluixar. La decisió de prioritzar la seguretat i assegurar l’arribada li va fer perdre posicions, però també li va permetre completar el repte. Als Alps, prendre una decisió tan difícil també forma part del joc.
La millor notícia del cap de setmana, però, no surt a cap classificació: no es va haver de lamentar cap accident. Amb centenars de participants acumulant milers de quilòmetres per carreteres alpines, és sens dubte una de les grans victòries de la primera 100 Colls França.
ELS NOMS PROPIS DE LA PRIMERA EDICIÓ
En modalitat individual, el triomf va ser per al francès Eric Nicod, que va completar una actuació magnífica al manillar d’una Ducati DesertX de Ducati Grenoble, constant de principi a fi, sense els contratemps que van apartar altres candidats de la lluita.
En equips, com l’evolució de la classificació deixava intuir, es va imposar el Macbor Team a bord de les seves incombustibles i ràpides Macbor Montana XR 510. A més de la victòria, es van endur el trofeu al major nombre de colls validats amb una xifra que costa d’assimilar: 76 colls en 48 hores.
Hi va haver, també, qui va guanyar a la seva manera. El català Toni Puntí va sortir sol des de Barcelona amb una vella BMW R80G/S Paris Dakar i una tenda de càmping com a únic allotjament, i es va endur el Trofeu Clàssiques.
La primera classificada femenina va ser la campiona mundial d’enduro Ludivine Puy, de l’equip Kove France, que va tornar a demostrar experiència i sang freda davant d’un repte d’aquesta exigència. Darrere seu, en segona posició, hi va arribar el tàndem d’Emmanuelle i Philippe Plantegenest, que havia sortit sense cap pretensió — tot just any i mig de carnet ell, dos anys i mig ella, i un parell de V-Strom preparades a casa. Havien vingut, deien, a passejar; van acabar enganxats al repte i celebrant una segona posició femenina que difícilment oblidaran.
El Trofeu Garmin Xtrems va creuar la frontera fins a Bèlgica de la mà de Gill Vangorp. El belga es va proposar tocar els tres extrems del mapa — un objectiu que obliga a renunciar a zones senceres carregades de colls fàcils, a canvi de quilòmetres que no puntuen res més que l’orgull d’haver-hi arribat. Ho va aconseguir, i encara li va sobrar estratègia per validar 61 colls i endur-se també la categoria de Màster Or.
El premi al primer passatger classificat va ser per a Hyunjoo Lee, que va viure les 48 hores al seient posterior d’una Ducati Multistrada V4 RS i es va endur, també, el Màster Bronze. Fer de passatger a la 100 Colls no és un paper còmode: exigeix una enorme resistència física, confiança cega i capacitat de sacrifici.
I després hi ha les històries que no caben en cap xifra. Laurent Costa, motociclista veterà de la regió parisenca, es va inscriure a la primera 100 Colls França una mica d’amagat de la seva dona — volia posar-se a prova, i prou. Quan el GPS el va abandonar enmig del no-res, envoltat d’alta muntanya i sense cap referència, no es va enfonsar: va treure un mapa Michelin, va obrir una llibreta escolar i es va dibuixar el seu propi llibre de ruta a mà, tal com es feia abans que existissin les pantalles. Esgotat però lúcid, va anar trobant el camí fins al punt on havia de parar aquella nit. Aquest esperit el va fer guanyador del Trofeu Esperit 100 Colls França 2026 — i quan el va rebre, els ulls humits van explicar la resta.
I encara una última menció, potser la més d’admirar de totes: Ismael Fernández, que va fer més de 1.200 quilòmetres pels ports alpins a bord d’una Vespa. Sense grans prestacions, però amb determinació de sobres, es va endur el Màster Bronze i, de pas, va deixar clar que la moto importa, però encara importa més qui la pilota.
MOLT MÉS QUE UNA CLASSIFICACIÓ
Després de dues jornades intenses i un últim matí encara decisiu, els participants van anar arribant a Ô Lac, a Châteauneuf-sur-Isère. Allà els esperaven l’arc d’arribada, l’aperitiu, el dinar de cloenda i un lliurament de premis que va permetre celebrar els resultats, però també les històries viscudes al llarg de les 48 hores.
Perquè la 100 Colls no consisteix únicament a guanyar. Consisteix a construir el teu propi repte, prendre decisions, adaptar-te al que trobes pel camí i descobrir fins on ets capaç d’arribar. També a saber quan cal insistir, quan cal renunciar i quan cal afluixar per continuar avançant.
Aquesta primera edició francesa ha deixat una certesa: la 100 Colls s’ha de viure.
Setmanes de preparació, tant estratègica com física, per viure 48 hores d’una intensitat difícil d’explicar a qui no ho ha experimentat. Lluites fins a les últimes hores, decisions que ho canvien tot i històries personals que, cadascuna a la seva manera, expliquen l’essència del repte.
Organitzada per Crom Event Management, la primera 100 Colls França ha convertit els Alps francesos en un nou territori 100 Colls. Els Alps ja tenen els seus primers Màsters i una primera edició que obre el camí a una nova història.
Reviu la 100 Colls França!
Galeria d’imatges 100 Colls França!














